dijous, 31 de maig del 2012

L'ABAT OLIBA A LA MANIFESTACIÓ DEL 22-M

Una quinzena de professors de l'INS Abat Oliba de Ripoll van assistir, durant la jornada de vaga del passat 22 de maig, a la multitudinària manifestació que va tenir lloc pels carrers de Barcelona. Al marge del ball de xifres habitual entre govern i sindicats, el que sí podem certificar és que hi havia una gentada impressionant. Va ser una veritable injecció de moral. I a més vam poder constatar el malestar que hi ha, no sols entre el col·lectiu de professors, sinó també entre els alumnes de secundària i universitaris que també participaven en la manifestació. La incidència de la vaga al nostre institut és innegable: 30 professors de vaga i només una cinquantena d’alumnes a les aules, amb una aturada pràcticament total de l’activitat docent.

dimarts, 22 de maig del 2012

CARTA OBERTA DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DE L’ESCOLA JAUME VICENS I VIVES DE ROSES AL DELEGAT TERRITORIAL D’ENSENYAMENT A GIRONA

Sr. Albert Bayot i Fuertes
Delegat Territorial d’Ensenyament a Girona

Benvolgut,

Com que sabem que vostè és entusiasta del gènere epistolar, que tan bé va conrear quan era director d’un institut de Banyoles, el claustre de professors de l’escola Jaume Vicens i Vives de Roses li adrecem aquesta carta, escrita amb el mateix ànim amb què vostè va redactar la seva.

“En aquests moments (i això ja ve de lluny) el Departament d’Ensenyament no té cap credibilitat als centres. Cap ni una. Aquest fet és un problema perquè massa sovint les iniciatives queprovenen de la Conselleria causen temor, incertesa i desconfiança mentre nosaltres ens desvivim per fer-les assumibles, creïbles i bones i topem, dia rere dia, amb el desencant i amb l’evidència: no funcionen.” Sap de qui són, aquestes paraules? Són seves. Van ser escrites a Banyoles el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. I no cal dir que nosaltres les compartim plenament. Vostè, a més, farcia aquesta denúncia de molts exemples que ens estalviarem de reproduir perquè, entre els que vostè escrivia aleshores i els que nosaltres hi podríem afegir ara, no acabaríem mai.
“Resultat, de tot això? Un desori. Permeteu-nos que ho diguem així, sense embuts. Un desori en majúscules, que ha dut els centres a una situació de desconfiança total i absoluta cap al Departamentque dirigiu. El professorat està esgotat de fer-vos cas, d’haver de donar la cara davant de les famílies sobre les informacions que llanceu als mitjans de comunicació un parell de cops al mes, d’haverde llegir i interpretar normatives canviants i ordres redactades des de despatxos cada cop més allunyats de la realitat dels centres, de canvis i canvis i canvis que no són fonamentals i que, en tot cas, no resolen res sinó que justament, ho compliquen tot.” Sap, una altra vegada, de qui són aquestes paraules? Són seves. De la seva carta escrita a Banyoles el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. I no cal dir que nosaltres les seguim compartint.

“I què podríem dir dels canvis que hi ha hagut en la gestió interna dels centres i de la relació que aquests han de tenir amb el Departament. D’això, l’opinió pública no en sent a parlar... peròafecta. Des d’un programa informàtic de gestió acadèmica, el SAGA, que ha estat un fracàs absolut des del seu naixement i que ha portat més problemes que no pas solucions, fins a una obsessió malaltissa de recollir dades i més dades en desenes d’aplicatius informàtics d’allò més enfarfegós que, lluny de simplificar la feina
administrativa que ja teníem, l’ha multiplicada sense que nosaltres en puguem veure cap mena de profit per a la gestió. O bé els canvis en el funcionament de les substitucions o de les resolucions de destinacions provisionals que, en nom d’una millora, ha esdevingut
menys àgil, menys efectiu, menys personalitzat (perquè hi ha circumstàncies personals i contextuals que ha de poder valorar una persona amb capacitat de decisió i no pas un ordinador!) i, a sobre, molt menys transparents. O una consigna gairebé robòtica de la
persona dels Serveis Territorials a dir-te, davant de qualsevol problema o gestió, aquell típic i molest ‘Barcelona no ho vol’ o bé ‘la màquina no em deixa canviar-ho’. Un cop més, una mostra d’allunyament o de desconeixement de la realitat de les escoles i dels instituts.” Endevina de qui són, aquestes paraules? Són seves, escrites a Banyoles el 15 de juliol de 2010, suposem que amb la mateixa indignació que nosaltres escrivim avui –que tot segueixigual, o pitjor– les nostres.

“Perquè heu de saber i de comprendre que les escoles i els instituts són molt més que simples unitats administratives amb uns resultats d’explotació. Són nuclis de vida. Són cèl·lules socials que esdevenen escenari de moltes vivències i, en funció de com es gestionin, podran oferir la seva cara més positiva o, contràriament, la més negativa. Fins i tot, fent servir paràmetres correctes de gestió, es pot dur un centre educatiu a una situació catastròfica perquè el teixit que es fa entre els nois i noies, les seves famílies i el
professorat i el personal no docent és un teixit extremadament fràgil i delicat que cal cuidar amb molta humanitat.” Les coneix, aquestes paraules, que compartim? Són seves, escrites a Banyoles el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. I no ens sembla que el que s’està fent actualment a les escoles i instituts teixeixi gaire res. Vostè creu que els mestres ens sentim ‘cuidats amb humanitat’?

“I, és clar, ara que vénen temps magres i que els recursos disminueixen, els treballadors de l’educació no podem entendre l’esforç que ens demaneu i els passos enrere que fem (grups d’alumnat per sobre de la ràtio normal, supressió de desdoblaments, supressió d’aules d’acollida, retallada d’hores de coordinació, disminució de personal de suport als centres...) i no podem estar d’acord amb les retallades que, potser, si s’hagués treballat d’una altra manera, haurien estat comprensibles o potser no s’haurien hagut de produir en tan gran mesura. En fi, podríem seguir i tindríem matèria per estona perquè els desencisos i les frustacions s’han anat acumulant.” El reconeix, aquest paràgraf? És escrit per vostè, des de Banyoles, el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. Quanta coincidència de pensament! Segurament ens hauríem de sentir orgullosos de tenir un delegat territorial capaç de parlar tan clar.

Probablement, però, ara que vostè ja no és a la trinxera i, per tant, veu els toros de l’altra banda de la barrera, ens dirà, com en la cançó de Bob Dylan, que avui els temps estan canviant, perquè ja no hi ha diners. Segur que no hi ha diners? Iu Forn, en un article publicat al diari Ara que, de moment, ningú no ha desmentit, dóna unes dades que fan esgarrifar. Sap què cobra el director sense avions de Castelló? 84.000 euros l’any. Sap quant es va gastar l’Estat per anunciar una sortida a borsa de les Loteries, que finalment no s’ha produït? 23.000.000 d’euros. Sap quants diners s’ha gastat la Diputació de Sevilla en un llibre sobre els alcaldes de la província? 540.000 euros. Sap quant val mantenir la nova presó de Figueres, que està pendent d’inaugurar des del primer trimestre del 2011? 1.000.000 d’euros al mes. Sap quant paga, cada any, el Ministeri de l’Interior per netejar cases particulars de generals de l’exèrcit? 500.000 euros. Sap quan es gasta Tenerife en la seva televisió, que no emet res? 400.000 euros. Sap quants diners es va gastar la Comisión Nacional de la Energía en un edifici que no fa servir? 19.000.000 d’euros. Sap que a Extremadura hi ha 1.623 cotxes oficials, que són el 5% de tots els vehicles oficials que circulen per Espanya? Sap quants diners va costar l’aeroport d’Osca, que ha tingut 26 passatgers en sis mesos? 40.000.000 d’euros. Sap quant ha costat la decoració interior de l’ambaixada espanyola a Dacca? 116.000 euros. Sap quant val el manteniment de la piscina de l’ambaixada espanyola a Riad? 55.200 euros. Iaquests són només alguns exemples.

Al darrer número del setmanari El Temps, l’economista i polític Ramon Tremosa,  eurodiputat convergent, que parla sempre amb bon criteri, afirma que ja s’han destinat 7.000.000 milions d’euros a rescatar Bankia. I diu que, com que el forat d’aquest banc madrileny és de 20.000.000 d’euros, això és només una tercera part dels diners que finalment s’hi destinaran. No, sisplau, fem servir altres arguments, però que no se’ns digui més que no hi ha diners.

Si vol ajudar de veritat els mestres d’aquest país, faci algun gest que l’honori. Recordi la cançó: “No poseu més obstacles als nostres camins nous, pel sol fet que vosaltres no podeu seguir el nostre pas, perquè els temps estan canviant”. Vostè acabava la seva carta, escrita a Banyoles el 15 de juliol de 2010 –que, per cert, va ser breument contestada cinc dies més tard amb una fredor gèlida–, dient que s’havia d’escoltar més els docents. Abans només ho deia, ara ho pot practicar.

Ben cordialment,
El Claustre de Professors de
l’Escola Jaume Vicens i Vives de Roses

dijous, 3 de maig del 2012

Assemblea de professorat de secundària de l’ensenyament públic


L'assemblea de professorat de secundària de l’ensenyament públic, reunida a l'Institut Balmes de Barcelona, davant el conjunt de mesures que els governs de Catalunya i Espanya estan aplicant en detriment de les condicions de treball i els salaris dels docents de Catalunya, acorden:

1. ESTABLIR UNA PLATAFORMA REIVINDICATIVA:
1. Implantació de la JORNADA CONTINUADA en els centres que ho sol·licitin.
2. Permetre PERÍODES LECTIUS DE 50 MINUTS, sense incrementar l’horari lectiu i de permanència al centre.
3. Aturar les mesures d’ampliació de ràtios i qualsevol altra que signifiqui empitjorar les condicions de treball i la qualitat del servei educatiu. (Substitucions, nomenament d'interins....)
4. Recuperar el batxillerat nocturn.
5. Establir un calendari per recuperar els drets laborals i salarials que ens han estat arrabassats.

2. PROPOSTA D'ACCIONS
Davant la intransigència del Departament d'Ensenyament i la seva negativa a negociar i aturar les retallades, facilitant un marc de recuperació dels drets dels docents, és imprescindible establir un conjunt de mesures de pressió, per tal d'afirmar les nostres posicions i forçar a la negociació.

Fins ara els centres hem realitzat accions aïllades, manifestant la nostra oposició. Ara cal coordinar aquestes accions per dotar-nos d'una major capacitat de pressió.

Cal que aquestes mesures siguin contundents i econòmicament sostenibles per als docents.

Per aquest motiu proposem:
1. Que a cada centre, l'assemblea del professorat, es pronuncií sobre el tipus de mesures de pressió que cal adoptar.
2. Cal que les assemblees prioritzin les mesures proposades i remetin els seus acords, per correu electrònic a l'adreça:    (¿)galileoindignats@gmail.com(?)
3. Que de cada assemblea de centre nomeni com a mínim dos representants a l'Assemblea General del Professorat de Catalunya.
4. L'Assemblea General de Professorat de Catalunya prendrà l'acord de convocar les mesures de pressió i mobilitzacions, que s'acordi majoritàriament.
AQUESTES MESURES TINDRAN CARÀCTER VINCULANT PER TOTS ELS CENTRES, a fi i efecte, de concentrar la força de les nostres accions i permetre una major eficàcia i contundència a les nostres reivindicacions.

PROPOSTES DE MESURES DE PRESSIÓ

MESURES DE VAGA DE ZEL:

PRIORITAT
(1,2,3...)
MESURA
CENTRE

Suspendre i no programar sortides i activitats extraescolars, fins que s’arribi a un acord satisfactori.


Suspendre i negar-se a col·laborar, en tot tipus de plans estratègics, qualitat, plans de millora,..... fins que no es recuperin les condicions que els facin possibles.


Donades les circumstàncies excepcionals en les que es troba el sistema educatiu, afavorir la promoció general de l'alumnat, concentrant una forquilla de qualificacions des de l'aprovat a l’excel·lent.


Establir els divendres con a jornades curriculars crítiques: (centrar els exemples i exercicis en continguts reivindicatius: impacte de les retallades sobre la qualitat, l'equitat, la capacitat adquisitiva....)



No adquirir llibres de text ni llicències digitals, pel proper curs.


No assistir a cursos dels plans de formació de zona o d’altres entitats vinculades a l’administració.


Realitzar tancades als centres de manera coordinada.






PROPOSTA DE VAGA:

PRIORITAT
ACCIÓ
CENTRE

VAGA SELECTIVA:
- Secundària: Divendres matí.
- Infantil i Primària: Divendres tarda.


VAGA SELECTIVA:
Dimecres i Divendres, de 8 h. a 11h.



VAGA INDEFINIDA



dimecres, 2 de maig del 2012