diumenge, 29 de juliol del 2012
COMUNICAT DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DE L'ABAT OLIBA
dijous, 14 de juny del 2012
Carta de l'AMPA de l'INS La Garrotxa
- que la defensa d'un ensenyament públic de qualitat que garanteixi la igualtat d'oportunitats sigui la principal prioritat dels responsables públics.
- que es
garanteixin (sense restriccions
no justificades) les assignacions
econòmiques dels centres per tal de no impedir el seu normal i bon
funcionament. Que no es redueixin les beques i les inversions en noves
construccions ja que cal treballar per a millorar, de forma sistemàtica, el sistema
educatiu com a garantia d'un futur més igualitari i just. - que no s'augmentin les ràtios d'alumnes per classe, ni tampoc es redueixi el
professorat especialista de suport per atendre la diversitat a les aules. - que no es consideri com a única solució d'estalvi
econòmic les retallades de
professorat a les plantilles del centre ja que afecten, de forma radical, la qualitat de l'ensenyament en els centres. - que es mantinguin les hores de coordinació com a garantia del correcte funcionament dels centres, imprescindibles per a la tasca docent.
- que no es consideri que l'augment d'hores de classe del professorat forma part de la millora del sistema educatiu. Al contrari, el menyspreu que significa a la tasca educativa, en part per les pròpies opinions dels responsables polítics, no fa res més que soscavar la qualitat i la seguretat dels professionals.
- que els responsables polítics negociïn una autèntica estabilitat legislativa pel que fa als plans d'estudi i als continguts curriculars. Manifestem el nostre cansament per la gran quantitat de canvis d'orientació que s'han produït en els darrers anys.
- que els nostres responsables polítics prenguin com a principal objectiu la dignificació de la tasca educativa ja que ens preocupa que la nostra feina s'hagi convertit en un dels centres d'atenció i de desprestigi en determinats mitjans (reduccions salarials, augment d'hores, desautoritzacions, etc...).
- que se'ns tracti amb les mateixes condicions que els funcionaris de la resta de l'estat, sense discriminacions ni diferències socials i salarials del tot injustificades.
- que es faci una gestió transparent i justa dels diners públics en tots els àmbits de l'administració i que aquesta gestió sigui més responsable, racional i eficient.
dissabte, 9 de juny del 2012
CRIDA ALS CENTRES DEL RIPOLLÈS
dijous, 31 de maig del 2012
L'ABAT OLIBA A LA MANIFESTACIÓ DEL 22-M
dimarts, 22 de maig del 2012
CARTA OBERTA DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DE L’ESCOLA JAUME VICENS I VIVES DE ROSES AL DELEGAT TERRITORIAL D’ENSENYAMENT A GIRONA
Delegat Territorial d’Ensenyament a Girona
Benvolgut,
Com que sabem que vostè és entusiasta del gènere epistolar, que tan bé va conrear quan era director d’un institut de Banyoles, el claustre de professors de l’escola Jaume Vicens i Vives de Roses li adrecem aquesta carta, escrita amb el mateix ànim amb què vostè va redactar la seva.
“En aquests moments (i això ja ve de lluny) el Departament d’Ensenyament no té cap credibilitat als centres. Cap ni una. Aquest fet és un problema perquè massa sovint les iniciatives queprovenen de la Conselleria causen temor, incertesa i desconfiança mentre nosaltres ens desvivim per fer-les assumibles, creïbles i bones i topem, dia rere dia, amb el desencant i amb l’evidència: no funcionen.” Sap de qui són, aquestes paraules? Són seves. Van ser escrites a Banyoles el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. I no cal dir que nosaltres les compartim plenament. Vostè, a més, farcia aquesta denúncia de molts exemples que ens estalviarem de reproduir perquè, entre els que vostè escrivia aleshores i els que nosaltres hi podríem afegir ara, no acabaríem mai.
“Resultat, de tot això? Un desori. Permeteu-nos que ho diguem així, sense embuts. Un desori en majúscules, que ha dut els centres a una situació de desconfiança total i absoluta cap al Departamentque dirigiu. El professorat està esgotat de fer-vos cas, d’haver de donar la cara davant de les famílies sobre les informacions que llanceu als mitjans de comunicació un parell de cops al mes, d’haverde llegir i interpretar normatives canviants i ordres redactades des de despatxos cada cop més allunyats de la realitat dels centres, de canvis i canvis i canvis que no són fonamentals i que, en tot cas, no resolen res sinó que justament, ho compliquen tot.” Sap, una altra vegada, de qui són aquestes paraules? Són seves. De la seva carta escrita a Banyoles el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. I no cal dir que nosaltres les seguim compartint.
“I què podríem dir dels canvis que hi ha hagut en la gestió interna dels centres i de la relació que aquests han de tenir amb el Departament. D’això, l’opinió pública no en sent a parlar... peròafecta. Des d’un programa informàtic de gestió acadèmica, el SAGA, que ha estat un fracàs absolut des del seu naixement i que ha portat més problemes que no pas solucions, fins a una obsessió malaltissa de recollir dades i més dades en desenes d’aplicatius informàtics d’allò més enfarfegós que, lluny de simplificar la feina
administrativa que ja teníem, l’ha multiplicada sense que nosaltres en puguem veure cap mena de profit per a la gestió. O bé els canvis en el funcionament de les substitucions o de les resolucions de destinacions provisionals que, en nom d’una millora, ha esdevingut
menys àgil, menys efectiu, menys personalitzat (perquè hi ha circumstàncies personals i contextuals que ha de poder valorar una persona amb capacitat de decisió i no pas un ordinador!) i, a sobre, molt menys transparents. O una consigna gairebé robòtica de la
persona dels Serveis Territorials a dir-te, davant de qualsevol problema o gestió, aquell típic i molest ‘Barcelona no ho vol’ o bé ‘la màquina no em deixa canviar-ho’. Un cop més, una mostra d’allunyament o de desconeixement de la realitat de les escoles i dels instituts.” Endevina de qui són, aquestes paraules? Són seves, escrites a Banyoles el 15 de juliol de 2010, suposem que amb la mateixa indignació que nosaltres escrivim avui –que tot segueixigual, o pitjor– les nostres.
“Perquè heu de saber i de comprendre que les escoles i els instituts són molt més que simples unitats administratives amb uns resultats d’explotació. Són nuclis de vida. Són cèl·lules socials que esdevenen escenari de moltes vivències i, en funció de com es gestionin, podran oferir la seva cara més positiva o, contràriament, la més negativa. Fins i tot, fent servir paràmetres correctes de gestió, es pot dur un centre educatiu a una situació catastròfica perquè el teixit que es fa entre els nois i noies, les seves famílies i el
professorat i el personal no docent és un teixit extremadament fràgil i delicat que cal cuidar amb molta humanitat.” Les coneix, aquestes paraules, que compartim? Són seves, escrites a Banyoles el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. I no ens sembla que el que s’està fent actualment a les escoles i instituts teixeixi gaire res. Vostè creu que els mestres ens sentim ‘cuidats amb humanitat’?
“I, és clar, ara que vénen temps magres i que els recursos disminueixen, els treballadors de l’educació no podem entendre l’esforç que ens demaneu i els passos enrere que fem (grups d’alumnat per sobre de la ràtio normal, supressió de desdoblaments, supressió d’aules d’acollida, retallada d’hores de coordinació, disminució de personal de suport als centres...) i no podem estar d’acord amb les retallades que, potser, si s’hagués treballat d’una altra manera, haurien estat comprensibles o potser no s’haurien hagut de produir en tan gran mesura. En fi, podríem seguir i tindríem matèria per estona perquè els desencisos i les frustacions s’han anat acumulant.” El reconeix, aquest paràgraf? És escrit per vostè, des de Banyoles, el 15 de juliol de 2010, encara no fa dos anys. Quanta coincidència de pensament! Segurament ens hauríem de sentir orgullosos de tenir un delegat territorial capaç de parlar tan clar.
Probablement, però, ara que vostè ja no és a la trinxera i, per tant, veu els toros de l’altra banda de la barrera, ens dirà, com en la cançó de Bob Dylan, que avui els temps estan canviant, perquè ja no hi ha diners. Segur que no hi ha diners? Iu Forn, en un article publicat al diari Ara que, de moment, ningú no ha desmentit, dóna unes dades que fan esgarrifar. Sap què cobra el director sense avions de Castelló? 84.000 euros l’any. Sap quant es va gastar l’Estat per anunciar una sortida a borsa de les Loteries, que finalment no s’ha produït? 23.000.000 d’euros. Sap quants diners s’ha gastat la Diputació de Sevilla en un llibre sobre els alcaldes de la província? 540.000 euros. Sap quant val mantenir la nova presó de Figueres, que està pendent d’inaugurar des del primer trimestre del 2011? 1.000.000 d’euros al mes. Sap quant paga, cada any, el Ministeri de l’Interior per netejar cases particulars de generals de l’exèrcit? 500.000 euros. Sap quan es gasta Tenerife en la seva televisió, que no emet res? 400.000 euros. Sap quants diners es va gastar la Comisión Nacional de la Energía en un edifici que no fa servir? 19.000.000 d’euros. Sap que a Extremadura hi ha 1.623 cotxes oficials, que són el 5% de tots els vehicles oficials que circulen per Espanya? Sap quants diners va costar l’aeroport d’Osca, que ha tingut 26 passatgers en sis mesos? 40.000.000 d’euros. Sap quant ha costat la decoració interior de l’ambaixada espanyola a Dacca? 116.000 euros. Sap quant val el manteniment de la piscina de l’ambaixada espanyola a Riad? 55.200 euros. Iaquests són només alguns exemples.
Al darrer número del setmanari El Temps, l’economista i polític Ramon Tremosa, eurodiputat convergent, que parla sempre amb bon criteri, afirma que ja s’han destinat 7.000.000 milions d’euros a rescatar Bankia. I diu que, com que el forat d’aquest banc madrileny és de 20.000.000 d’euros, això és només una tercera part dels diners que finalment s’hi destinaran. No, sisplau, fem servir altres arguments, però que no se’ns digui més que no hi ha diners.
Si vol ajudar de veritat els mestres d’aquest país, faci algun gest que l’honori. Recordi la cançó: “No poseu més obstacles als nostres camins nous, pel sol fet que vosaltres no podeu seguir el nostre pas, perquè els temps estan canviant”. Vostè acabava la seva carta, escrita a Banyoles el 15 de juliol de 2010 –que, per cert, va ser breument contestada cinc dies més tard amb una fredor gèlida–, dient que s’havia d’escoltar més els docents. Abans només ho deia, ara ho pot practicar.
Ben cordialment,
El Claustre de Professors de
l’Escola Jaume Vicens i Vives de Roses
dimecres, 9 de maig del 2012
dijous, 3 de maig del 2012
Assemblea de professorat de secundària de l’ensenyament públic
PRIORITAT
(1,2,3...)
|
MESURA
|
CENTRE
|
Suspendre i no programar sortides i activitats
extraescolars, fins que s’arribi a un acord satisfactori.
|
||
Suspendre i negar-se a col·laborar, en tot tipus de plans
estratègics, qualitat, plans de millora,..... fins que no es recuperin les
condicions que els facin possibles.
|
||
Donades les circumstàncies excepcionals en les que es
troba el sistema educatiu, afavorir la promoció general de l'alumnat,
concentrant una forquilla de qualificacions des de l'aprovat a l’excel·lent.
|
||
Establir els divendres con a jornades curriculars
crítiques: (centrar els exemples i exercicis en continguts reivindicatius:
impacte de les retallades sobre la qualitat, l'equitat, la capacitat
adquisitiva....)
|
||
No adquirir llibres de text ni llicències digitals, pel
proper curs.
|
||
No assistir a cursos dels plans de formació de zona o
d’altres entitats vinculades a l’administració.
|
||
Realitzar tancades als centres de manera coordinada.
|
||
PRIORITAT
|
ACCIÓ
|
CENTRE
|
VAGA SELECTIVA:
- Secundària: Divendres matí.
- Infantil i Primària: Divendres tarda.
|
||
VAGA SELECTIVA:
Dimecres i Divendres, de 8 h. a 11h.
|
||
VAGA INDEFINIDA
|
dimecres, 2 de maig del 2012
dimecres, 25 d’abril del 2012
Tercera manifestació a la rotonda
dilluns, 23 d’abril del 2012
Proposta INS Guineueta
Alguns centres de Nou Barris i professorat vinculat a plataformes del 15M hem pensat en dur el 15M a l'escola i EL DIVENDRES 11 DE MAIG FER CLASSE a les places dels barris.
A Nou Barris hem quedat a les 11.30 a la plaça del districte amb alumnat de batxillerat i alguns cursos de l'ESO.
Què us sembla la idea? Us hi afegiu als vostres barris? Podríem fer, per exemple, que cada classe redactés 10 raons per les quals som al carrer i llegir-les a les places, o fer un mural, ja direu.
Per anar donant-vos idees us passo dos vídeos de 3 minuts per si els voleu treballar a tutoria. Són fantàstics i ajuden molt a la REFLEXIÓ I AL DEBAT.
Vinga, ànims, que som molts més dels que sembla!! Esperem que us hi agegiu i en feu difusió!
Salutacions
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=OCl5h5HrwEQ
divendres, 20 d’abril del 2012
Segona manifestació a la rotonda
L' acte es repetirà cada dimecres i fem una crida a companys d'altres centres a la manifestació pacífica però contundent contra les esmentades mesures.
dijous, 19 d’abril del 2012
Revista Abat Oliba
dilluns, 16 d’abril del 2012
divendres, 13 d’abril del 2012
divendres, 30 de març del 2012
Claustre i carta del professorat del Salvador Dalí a Irene Rigau
El Claustre de l’Institut Galileo Galilei, reunit el dia 28 de març de 2012, va aprovar las dues mocions següents:
I- Davant de la política educativa del Departament d’Ensenyament i progressiu empitjorament de les nostres condicions laborals, els membres del Claustre de l’Institut Galileo Galilei ens plategem els següents objectius:
1. Conscienciar tota la comunitat educativa (professorat, alumnat, famílies, personal d’administració i serveis) del greu perill de pèrdua de qualitat del sistema educatiu públic i implicar a tothom en les mobilitzacions per exigir prou retallades. En aquest sentit, hem fet arribar una carta a totes les famílies (veure document adjunt) on s’exposen amb claredat els punts més problemàtics que anirem patint si es compleixen les successives directrius de la política educativa de la Conselleria d’Ensenyament.
2. Expressar públicament el nostre rebuig a les diverses retallades i a tot el que comporten. En aquesta línia, el passat dimarts 13 ja vam dur a terme una primera cassolada a l’hora del pati i ja hem establert fer-ne els dos propers dimarts.
3. Articular un espai de reflexió obert a tota la comunitat educativa del nostre centre per tal de reflexionar sobre els problemes que patim en el sistema educatiu i en el conjunt de la societat.
4. Participar activament en les iniciatives de coordinació amb altres assemblees de centre que van naixent i fer sentir junts la nostra enèrgica protesta.
II- El Claustre de l’Institut Galileo Galilei dona suport a la Jornada Continuada i a totes les accions necessàries per que es pugui implantar en aquesta centre el més aviat possible.
CARTA A LA CONSELLERA IRENE RIGAU
Senyora Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
El professorat del INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat, reunit en Claustre extraordinari, ha acordat manifestar el seu total rebuig contra les dràstiques retallades que el Govern de la Generalitat està duent a terme en els àmbits de la Sanitat i l’Educació pública del nostre país.
En primer lloc, no és cap novetat per vostè que els centres educatius es veuen obligats a enfrontar una situació econòmica molt precària que farà inviable el correcte funcionament de la nostra tasca docent. La retallada de personal docent i no docent comporta unes ràtios impossibles d’assumir que van i aniran, sense cap mena de dubte, en detriment d’un ensenyament públic de qualitat.
En segon lloc, cal parlar també de la situació laboral del professorat. Davant les retallades de sou, fins ara equivalents a un 20%, davant l’augment de l’horari i davant la degradació de les nostres condicions de treball, ens veiem obligats a exigir l’aturada i rectificació immediata de les noves i nefastes mesures proposades pel curs vinent.
Ja hem patit una rebaixa de sou i, en formar part de la funció pública, en un moment de crisi com l’actual, el desprestigi social a què ens veiem sotmesos és flagrant, desprestigi al qual contribueix el tracte que rebem de la Conselleria d’Ensenyament, la qual ens imposa, per decret, mesures que es nega a negociar i que ha optat per la solució més fàcil i injusta: rebaixar-nos el sou a nosaltres abans que buscar mesures que afectin altres organismes més culpables de la crisi que nosaltres mateixos. Ens veiem obligats a pagar amb constants retallades, en sou i en recursos, deutes que no hem provocat precisament nosaltres ja que “qui ha estirat més el braç que la màniga” no som els que tenim nòmines diàfanes i transparents.
De cap manera continuarem assumint les retallades indiscriminades en Educació Pública, retallades que, com vostè sap perfectament, de cap manera suposen cap millora en la qualitat de l’ensenyament públic, retallades que es fan des de la connivència amb les millores de l’ensenyament elitista i privat en detriment del que hauria de ser el nostre i el del nostre Govern.
Davant tota la problemàtica econòmica no ens cansem de repetir i demostrar l’estalvi que suposaria fer la jornada intensiva en els Instituts de Catalunya, tal com es fa en la resta de l’Estat espanyol, allà on les retallades, de moment, no les estan pagant els funcionaris. Per tot l’anteriorment exposat, a l’INS Salvador Dalí , en solidaritat amb altres centres que ja han començat a mobilitzar-se per reclamar uns drets bàsics i sense els quals l’ensenyament públic no podrà funcionar, hem decidit emprendre les següents accions de protesta contra la nova proposta de decret:
1.-Vaga indefinida del professorat fins que no hi hagi una rectificació per part de la Conselleria.
2.-No fer cap sortida ni viatge acadèmic amb l’alumnat.
3.-No fer servir cap llibre de text ni llicència digital, tal com explicarem a les Editorials.
4.-Exigir la instauració de la jornada intensiva per motius acadèmics i d’estalvi ja que els estudis al respecte mostren, de manera fefaent el guany econòmic que suposaria pel Govern de la Generalitat que, a l’estalviar-se aquesta despesa, podria tenir més disponibilitat econòmica.
Davant el fet evident que s’estan traspassant pràcticament totes les línies vermelles, manifestem que lluitarem perquè s’aturin les mesures del Departament d’Ensenyament que afecten el dret bàsic dels alumnes d’una educació pública de qualitat. No deixarem que continuïn degradant la nostra situació laboral com estan fent fins ara.